ESPAIS ESCÈNICS

Daniel Martínez, president del Grup Focus, i Josep Maria Pou, director artístic del Goya, van presentar als mitjans periodístics el nou Teatre Goya que reneix sota la tutela del Grup Focus tot i pertànyer al Centro Aragonés de Barcelona i que fa la seva estrena oficial el 3 d'octubre de 2008 amb Els nois d'Història (The History Boys) d'Alan Bennett (Leeds, 1934), en una traducció de Joan Sellent, amb escenografia de Paco Azorín i vestuari de María Araujo i interpretacions del propi Pou, Josep Minguell, Maife Gil, Nao Albet, Jordi Andújar, Javier Beltrán, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llorenç González, Jaume Ulled i Ferran Vilajosana. El tècnic del teatre serà Eduard Escoda.

Inaugurat el 1916, el mateix any que El Molino —o Petit Moulin Rouge, abans de la castellanització franquista—, i dos anys després de la construcció del Poliorama, el Goya té una llarga història. Fou un recinte que acollí representacions donades pels alumnes de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic —en temps de la seva interinitat— amb coŀlaboració d'elements professionals. Així el 1918 al Goya es representà Voltaire, Sheridan, Marivaux, Ramón de la Cruz, Goldoni i Goethe i el 1920 Francesca de Rímini de Silvio Pellico, Romeu i Julieta de Shakespeare i el Tristany i Isolda de Wagner (1967:540). Josep Maria de Sagarra (1894-1961), amb les seves crítiques teatrals dóna testimoniatge d'algunes de les obres que s'hi van presentar: per exemple Barro pecador dels Álvarez Quintero (1927), La dichosa honradez de Carlos Arniches (1924), La mariposa que voló sobre el mar de Jacinto Benavente (1927), El deseo de L. Fernández Ardavín (1925, on debutava la Xirgu), o bé La dame aux camélias de Dumas (1923). Després de funcionar una llarga etapa com a cinema, l'octubre de 1986 —ens recorda Pérez de Olaguer a Els anys difícils del Teatre Català. Memòria Crítica, (2008:107)— va ser recuperat per al teatre amb Bajarse al moro, de José Luis Alonso de Santos, justament l'any en què es creava Focus, Serveis Teatrals. Abans de tancar el 2004, darrerament, el Goya havia acollit per exemple Trampa mortal d'Ira Levin (dir.: Ángel F. Montesinos, amb Paco Valladares), Revisió anual (mai no és tard) de Montserrat Cornet (dir.: Pere Daussà), Violeta violada amb Vol Ras, Confesiones del pene de José Montero (dir.: Luis Rossini), Tres mujeres sin.com (amb Lita Claver “La Maña”, Chiqui Martín, etc.), o bé Ostitú de Frank Dubé i Kike Serfaty.

Les obres, que han durat dos anys, han estat projectades i dirigides per Barnadas Arquitectura i Disseny, S.L., i l'equip tècnic ha estat conformat per Joan Francesc García Beltran (arquitecte), Jordi Roma Manresa (arquitecte tècnic), Manuel Belles Gadea (enginyer tècnic industrial), Higini Arau (físic acústic) i Antoni Barnadas (disseny i interiorisme). El teatre disposa ara de dos espais, la sala escènica (520 butaques més llocs puntuals a les dues llotges del pis primer) i el foyer, polivalent i amb bar, que queda sota la platea elevada (aforament aprox.: 80-100), té sis camerinos i una tonalitat grisa ben característica perquè el terra és un continu de magnesi, insonor. L'escenari (106 m2) té 11 m. de boca, 9,60 de fondària i 6 m. d'alçada. La potència elèctrica per a luminotècnia és de 150 Kw, la potència de so de 20.000 w i la potència elèctrica total de 350 Kw.

L'entitat publicarà un llibre commemoratiu, Teatre Goya. 1916-2008, obra d'Enric Gallén, per celebrar la reapertura de la sala, que no tindrà mai una programació tancada, sí un perfil de teatre comercial amb textos d'alta qualitat i que habitualment presentarà dos muntatges de creació pròpia cada temporada. ❚

DADES TÈCNIQUES

Aforament sala escènica (520 butaques més llocs puntuals a les dues llotges del pis primer)
Aforament del foyer, polivalent i amb bar (aprox.: 80-100),
L'escenari (106 m2): 11 m. de boca, 9,60 de fondària i 6 m. d'alçada.
Hi ha sis camerinos
La potència elèctrica per a luminotècnia és de 150 Kw
La potència de so de 20.000 w
La potència elèctrica total de 350 Kw.

Article publicat a la revista Entreacte 162 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Nina, la directora del centre

PRESENTACIÓ Amb un punt de partida molt clar, la contrologia —l'art de controlar el cos a través del moviment intel·ligent, com deia el polifacètic fundador del mètode, Joseph H. Pilates (1880-1967)—, des de formalment el 14 de juliol de 2008 els actors i actrius del país tenen accés a un nou assessorament pedagògic. Contrologia és el nom del nou centre d'entrenament per a professionals de les arts escèniques, de la comunicació (empresaris, polítics, congressistes, etc.) i del món de la docència que neix sòlid i atractívol com la columnata grega de l'antigor. En efecte, el perfi l i formació dels seus docents toca camps ben diferents (són actors-cantants que treballen el cos i la veu a través de Peak Pilates System i Estill Voice Training System respectivament) que es fan convergir per a l'enriquiment rigorós i superació professional de tot l'alumnat. Ens indica la fundadora i màxima responsable, l'actriu-cantant Nina (Barcelona, 1966), que el nou projecte —materialitzat després d'un llarg procés de gestació que s'encetava el desembre de 2004— naixia amb ànim d'ocupar un espai inexistent en l'àmbit de la formació de l'actor-cantant: el d'un centre que fes confluir coneixements per harmònicament i complementària treballar alhora el cos i la veu de l'intèrpret. Amb una hàbil i innovadora combinació de dues tècniques (l'específic Mètode Pilates mencionat abans i l'EVTS o Voice Craft, a la qual la Nina en concret suma un substrat específic personal, la formació en logopèdia) el centre proporciona a l'actor un pla personalitzat d'entrenament integral del cos i la veu d'acord amb els seus objectius/reptes a curt termini: unes sessions d'aproximadament vuitanta minuts aporten disciplinàriament uns vint minuts d'exercicis al terra, vint minuts de treball amb la maquinària gimnàstica (reformer, cadillac, cadira), uns deu minuts de focalització en problemàtiques professionals particulars, uns cinc minuts de treball al mur i una part final d'entrenament de la veu. Tot i que tota la gama de cursos bàsicament es prioritza portar-la a terme a la seu de Contrologia, hi ha prevista lògicament la possibilitat de desplaçaments d'acord amb els quatre altres camps d'actuació de l'entitat: escoles formatives (curs La veu sostenible, per als subjectes professors), gabinets de comunicadors professionals (curs Habilitats comunicatives), acadèmies d'interpretació (curs Entrenament integral cos/veu, on el mètode s'integra normalment en el pla d'estudis), i seus escèniques (a través del Programa companyies teatrals s'ofereix l'entrenament vocal/corporal en els períodes d'assaig i de preparació preescènica, per als grups teatrals). Accessible amb els FFCC o bé amb el cotxe; el web oficial de Contrologia (www.contrologia.cat) aporta totes les informacions necessàries i vehicula totes les gestions prèvies a la recepció de coneixements (soŀlicitud d'informació, alta als cursos, etc.) tot i que cal tenir present que el seu plantejament artesanal, gens massificat, requereix actualment un procés de selecció de candidats, els quals evidentment deuen tenir els versos de Carles Riba a la memòria: Cal fer rem, per no ser negats / dins la vida abstracta i profunda. Aproximadament a meitat de setembre de 2008 Contrologia reemprèn els ensenyaments després de les seves primeres passes que han constituït els intensius de juliol. ❚

Article publicat a la revista Entreacte 161 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

Centre Cultural Valentina

Valentina no està entre el golf de Mèxic i l'oceà Pacífic, limitada al N pels Estats Units i al S per Guatemala i Belize sinó que neix, un cop som a la Plaça de Sant Jaume, si agafem el carrer de la Ciutat i l'anem baixant a peu. Neix la Plaça de Regomir, prèvia al carrer homònim que acull el Centre Cívic Pati Llimona. Valentina no és Mèxic però el recorda a través de la decoració del local, de les begudes o les tapes, de l'idioma i els passis cinematogràfics, de l'equip humà associatiu que estructura les activitats culturals que cada mes es porten a terme. En efecte, a l'esforç fundacional de la Mari Carmen Costa González (Mèxic DF), antropòloga que arribava a Barcelona l'any 1987 per fer un doctorat i que ha participat en els llibres Movimientos juveniles: de la globalización a la antiglobalización i a Movimientos juveniles en la Península Ibérica: graffitis, grifotas, okupas (ambdós de 2002, a l'Editorial Ariel), caldrà que hi sumem el recolzament de la Natalia Castaneira (Mèxic DF), Aida Moraga (Santiago de Xile), Eric Estrebell (Suïssa), Roberto Zanrroso (Ferrara, Itàlia), Paloma Vallejo (Santiago de Xile), Ana Torres (Buenos Aires, Argentina), Sergio (Santiago de Xile) i Daniel Narvaez (Buenos Aires, Argentina); tots junts constitueixen el nucli actiu de l'Associació cultural Yolitzma (ànima pura, en maia). El recinte acostuma a acollir activitats d'explica-contes, petites obres de teatre o lectures, presentació de llibres (de temàtica sobretot social), recitals de poesia, passis de curtmetratges i documentals, conferències i també hi ha venda, intercanvi i préstec de llibres. Han actuat a Valentina els contistes Laura Rodríguez, Helena Cuesta, Francisco Benvenuti, Ruben Martínez, Carmen González, Martha Escudero, Noemi Caballé o bé Anna Gabernet. Hi han recitat poemes Ángeles Peñalver, Ramón Pierrá i també Planetababel. Darrerament han programat per exemple Amor de revista (Yolanda Urban, Marc Folch), els contes per a adults De mi para ti (amb Carmen Gutiérrez i Ma. José Pedragosa), Cuando un cuento se hace suspiro (Cia. Juntos pero no revueltos: Mónica Martínez Paz, Julio César Andrea i Marisol Cumare) i Ni contigo ni sin ti (amb Patricia Mc Gill i Dani Alegret), les narracions orals de Sinbasura Producciones, Rojas y verdes (Neus Suñé i Melina Pereira, juny de 2008). L'horari habitual d'aquesta sala subscrita a Le Monde Diplomatique i a El Viejo Topo és de 18.00 h. a 1.00 de la matinada (es transforma en fins a les 2.30 h. els caps de setmana) i normalment hi trobem l'activitat dels explica-contes els divendres i el cineclub els diumenges pel vespre.

DADES TÈCNIQUES
Aforament: 40
Altres especificacions:
1 taula de so de 2 canals,
1 focus, 1 projector, 1 pantalla,
camerino comunitari, i sala de projeccions

Article publicat a la revista Entreacte 160 editada per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)

En Carlos Aguilar (Terrassa, 1973), que s'inicià en el teatre amb Visitants (www.visitants.com) i amb Scura Splats (www.scuraweb.com), i en Xevi Casals (Manlleu, 1972), llicenciat en gest a l'IT, són els integrants fonamentals de l'Associació Teatral La Clau, constituïda formalment el 12 de novembre de 2006, i que s'ubica a dues passes, deu segons, de L'Antic Teatre, al carrer que hi fa cantonada. Una finca de l'any 1931 acull el seu espai per a l'intercanvi, la creació i la producció artística de petit format. Conceptualment la clau és un estri que obre a, o que soluciona. Aquest és el teatre que busca fer aquest coŀlectiu d'actors: cerca la proximitat amb el públic —tal i com proposen al seu muntatge La noche justo antes de los bosques a partir del text de Bernard-Marie Koltès, vist al Teatre del Raval dintre de la 12a Mostra de Teatre de Barcelona de 2007 o bé escenificat  periòdicament al seu local. La solució esdevé el suggeriment a la reflexió i al canvi, amb la complicitat aliada del seu admirat Brecht.

A aquest espai, ja en funcionament el desembre de 2005 (assajos i realització de cursets), hi han impartit classes Ricardo Coral-Dorado, director colombià de cinema i guionista, creador de films com La mujer del piso alto (1996), Es mejor ser rico que pobre (1999), Te busco (2002) o darrerament Una peli, o bé l'actor i clown Cacho Gallegos (Cuenca, Equador, 1978) que alhora el febrer de 2008 hi presentà el seu espectacle Plush. Microscopiateatro (teatre d'objectes), amb Muñecas de cantina, i l'argentí Teatro Negro de Salta també han actuat a la sala.

Entre els projectes immediats de La Clau, com a companyia teatral, hi ha l'estrena absoluta aquest 26 de juny a L'Antic Teatre (www.lanticteatre.com) de Pròleg per a una obra de Maiakovski: pàgina en blanc (reprogramada, ja en època del Grec, del 10 al 13 de juliol), una creació coŀlectiva de Xevi Casals, Carlos Aguilar, Silvia Cabezo i Cristina Ortega amb música de Pep Bonachera, que es recolza en la fi gura del poeta soviètic Maiakovski (1893-1930). Un altre projecte en curs és la coŀlaboració en la creació del guió cinematogràfic del llargmetratge El armario, que versa sobre l'amistat, del realitzador i coŀlaborador de l'entitat Coral-Dorado.

La Clau ha acollit algunes reunions de l'Associació d'Artistes Escènics (AAE, www.artistesescenics.org), de la qual en forma part i on també s'han integrat per exemple creadors com Semolina Tomic, Àlex Serrano, La Quadra Màgica, Amaranto, Marcel·lí Antúnez, Empar Rosselló, els Hermanos Oligor, el dramaturg Carlos Be, Marta Galán, Nico Baixas, Simona Levi, CaboSanRoque, Roger Bernat o Xavier Bobés.

DADES TÈCNIQUES
Aforament: 50 màx.
Escenari: 40 m2 aprox.
Dotació tècnica de llum i so: Cadena de música, projector, làmpades.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 159 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC)

El barri de Gràcia de Barcelona va comprovar com la seva oferta cultural s'incrementava primerament el setembre de 1998 amb el naixement de La Casa dels Músics (www.lacasadelsmusics.com) i, en segon lloc, el novembre de 1999 quan a l'interior d'aquesta torre aixecada el 1874 s'hi bastia —indiquen ells— el teatre més petit del món per oferir-hi òpera i audicions musicals. La seva màgia es comprovà amb La Rita o El marit apallissat de Donizetti: previstes tres representacions, se n'acabaren fent trenta-set. La primera òpera en català del segle XXI, Un dia conVincent de Luis de Arquer, amb direcció escènica de Karme Estrany, decorats de L. Telonius i vestuari de Georgina G. Mauriño —i que justament programaria la 8a Mostra de Teatre de Barcelona de l'any 2003— fou una de les darreres propostes que acollí la sala. Tal vegada la millor manera de celebrar el desè aniversari de l'escola de música és justament la reactivació del seu petit teatre, prevista per al 23 de maig de 2008 —cal estar atents al seu web— i que encetaria el concert El piano romàntic. Beethoven & Chopin amb interpretació del pianista i compositor Luis de Arquer (Barcelona, 1965), director artístic de l'espai, conjuntament amb l'arxifamós i imprescindible catedràtic de música Roger Alier (Veneçuela, 1941). La sala és petita (uns 30 m2). Justament vol aconseguir presentar les formes (improvisacions o no) de l'art musical amb calidesa i en una gran intimitat, com si fóssim transportats al segle XVIII o XIX, amb propostes exceŀlents i amb un seductor jardí immediat que ofereix la darrera copa entre espelmes i una fl ora abundosa. De Arquer crea una música sensible, plena de contrastos i deliciosa —és autor de la banda sonora del film Sinfonía de ilegales, de José Luis de Damas (2005)— tal i com són les seves descripcions del procés de creació i de tutela de la sala. Explica que les pintures, uns angelets sobre el mur, que hi ha a banda i banda de l'escenari són obra del seu pare, en Cayetano de Arquer Buigas (1932), nascut i resident actualment a Cerdanyola del Vallès; que la pintura paisatgística mural del fons escènic la feu ell mateix perquè hi representaven Bastian i Bastiana de Mozart. De Arquer ha lluitat decididament per tirar endavant un somni musical: una escola i un teatret de sonoritats clàssiques i òperes de cambra. Està disposat a obrir el local als formats teatrals de les lectures dramatitzades o els monòlegs. Sempre petit format i bona confi tura. S'allunya doncs dels grans formats que varen practicar altres genis de la família, de la branca Buigas: l'oncleavi Carles Buigas i Sans (1898-1979), creador de fonts lluminoses, jardins i teatres d'aigua-llum arreu del món, o bé el besavi Gaietà Buigas i Monravà (1851-1919), arquitecte nacional, autor per exemple del monument a Colom a Barcelona, del Mercat de Sitges o del Palau Comella de Vic.

DADES TÈCNIQUES
Aforament: 48
Escenari: 3,60 x 1,65 m.
Sala: uns 30 m2
So: equip de música bàsic
Llum: 1 dimmer, 2 focus a escena, 1 focus frontal des de la platea posterior.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 158 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC)

Façana del Teatret

PRESENTACIÓ

Uns quaranta-quatre quilòmetres separen Esparreguera —bressol del coreògraf Ramon Oller, del perruquer Lluís Llongueras, de l'Anna Lizaran— de la capital, Barcelona. Aquesta localitat, que l'Idescat indica (2007) que té 21.260 habitants, on rau la colònia industrial cotonera Sedó (1846), i que aixopluga el setembre el GEST-Mostra d'Arts Gestuals i del Moviment (www.mostragest.com), té una sòlida tradició teatral més enllà de l'arxifamosa Passió (www.lapassio.net) que ocupa una escena de 375 m2 i ofereix mil vuit-cents seients. Un motor cultural important a la vila és Tramateatre, companyia amateur de llarga trajectòria (1991) i resident al Teatret —el nom homenatja una saleta de l'antic Patronat Parroquial, ja enderrocat, on s'hi feia teatre. El Teatret —molt similar a la Sala Trono tarragonina— està a dues passes de l'església de Santa Eulàlia, beneïda el 1612. Ells són sensibles i agosarats. Sensibles perquè quan la Lola Lizaran mor al poble, el juliol de 2003, decideixen crear un festival que porti el seu nom. Neix el LOLA, la Mostra de Teatre Alternatiu i de Petit Format. Enguany, en aquest marc i cinquena convocatòria, creen el Premi de Teatre Sonor LOLA (que guanya Carles Mallol amb Les nenes mortes i que ha tingut per finalistes l'Andrea Segura, l'Albert Balasch, la Marta Masana i la Meritxell Manyoses). Són agosarats per múltiples raons: perquè fan recitar poesia ferma als menuts tot i que se'ls entrebanqui a la boca, perquè acompanyen els sonets de Shakespeare amb música dels Rolling Stones o les paraules de Verdaguer amb en Mompou, perquè fan venir a actuar de pressa els seus actors que tot just han acabat la funció a la Passió, perquè —melòmans— volen fer concerts dramatitzats. O perquè la temporada passada 06/07 varen programar 16 espectacles + 18 sesions d'òpera fòrum + 6 sessions de cinema fòrum. El nucli actual de Tramateatre —de fet són un grup obert— està format pràcticament tot per esparreguerins: Albert Navarro, Carles Reynés, Carme Sànchez, David Rebollo, Montserrat Martorell, Olímpia Sànchez, Joan Castells (Esparreguera, 1946) i els propietaris de l'immoble escènic: Carme Paltor (Casp, 1951; filla del restaurador d'esglésies olesenc Amadeu Paltor) i Antoni Puig (Colònia Sedó, Esparreguera, 1948). La Lola, la de debò, els dirigí el 1992 Quadern d'una espera, de Lourdes Huanqui, quan encara no existia el Teatret. Avui estaria orgullosa d'ells tot i que encara falta un miracle més: que algú fi nanciï el projecte de publicació de la seva història teatral, ja recopilada.

DADES TÈCNIQUES
Aforament: 30
Mides escenari: 4 x 6 m.
Sala: 70 m2 aprox.
Particularitats: escenari sense tarima.
So: Taula de so, CD, mini disc, amplificador i altaveus.
Llum: Taula de 12 canals, 24 focos: 12 de PC 500 4 de 1000. 2 pars de 1000, 2 retalls, 4 pars de 3000, pantalla, videoprojector, sostre habilitat (barrat) per a col·locació de focus.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 157 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC)

Arcàdia Cafè Cultural és una cooperativa de gestió cultural fundada el 1999 a Mataró per Andreu Beneit —avui dia, president de l'entitat—, Carles Spa i Armau Vilardell. Els socis actuals —a Beneit, afegim Joan Chaves, Gustavo Herraiz i David López) lluiten mes a mes per oferir una programació cultural de petit format fora de la capital barcelonina, a l'antiga Iluro romana. Són fàcils de trobar: pràcticament al costat de l'Ajuntament de Mataró. Bàsicament programen música —de la qual el jazz constitueix el 80 % de l'oferta— i fan sessions de DJ, però també emparen actuacions teatrals, presentacions de curtmetratges i llibres, debats i xerrades, o bé exposicions artístiques. A aquesta cooperativa hi ha actuat l'humorista Dani Pérez, també hi va tocar un desconegut Llibert Fortuny. Han acollit nombroses propostes musicals (Diego Paqué, Jaume Tugores, Mario Abbagliatti, Marcelo Mercadante, Andreu Martínez, Jorge Rossy, Xavier Dotras (www.xavierdotras.com), Ramón Ángel Rey, Altertango, Calamento, El Caracol Velocista, Albert Vila quartet, Giulia Valle & friends, Toti Soler, David Montero trio, Galetes Franklin (www.galetesfranklin.com), Pedro Cornago trio, Rubén Pozo (www.chicoespina.com), Sunstation, Soma Planet, Miquel Pujadó, Diego Paqué) i algunes —in crescendo— propostes escèniques: Carlo Mô (www.carlo-mo.com), Loco Brusca (www.locobrusca.com), els explicacontes Juanan Rodríguez o Carles Alcoy, Bea Insa, la clown Alba Sarraute (www.albasarraute.com), Cia. Las Feas (www.borntobefea.org), Jango Edwards o bé les creacions de l'Aula de Teatre de Mataró. A Arcàdia es féu el lliurament del guardó del primer Premi de Teatre THÉATRON (Es-tres Produccions) i un assaig públic d'El cant de la balena abandonada d'Yves Lebeau dirigida per Maicas que s'estrenaria a la Sala Cabañes de Mataró (www.elspastoretsdemataro.cat/saca/). Un dels objectius de l'entitat és promocionar els artistes emergents de Mataró per facilitar la seva projecció artística tot i que com a entitat dinamitzadora cultural també porten a terme projectes fora del cafè i la ciutat (han treballat per exemple per a l'Ajuntament d'Argentona, Castellterçol, Arenys de Mar, Tordera o Cabrils). La Sala escènica queda al fons del local, sobrepassada la zona immediata al carrer, on hi ha una barra de bar, i després de travessar una habitació càlida plena de taulons de marbre, quadres penjats als murs i llibres silenciosos i observadors des dels prestatges. Com el mític Café de Oriente de Madrid o el Cafè de l'Òpera de les nostres Rambles, l'Arcàdia forma part dels cafès que estimen i se senten estimats. En efecte, les parets del local acumulen obra d'artistes locals o que frequenten el bar i que han volgut deixar-hi un present, contranatura dels temps que corren: freds, asèptics, desafectes i esquerps. El local, on per exemple pot degustar-se una amanida Titus Andrònic, Terra Baixa o Rayuela, obre de dimarts a diumenges normalment a partir de dos quarts de sis de la tarda.

DADES TÈCNIQUES

Aforament: 55
Escenari: aprox. 40 m2, alçada 3,5 m.
So: Taula BEHRINGER de 8 canals, 2 reproductors, taula de mescles, microfonia, 2 bafles SAMSON EX20.
Llum: 4 focus graduables a escena.

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 156 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC)

Prevista la seva apertura per al gener, el TGB inaugurarà finalment les seves  instaŀlacions el dimarts 12 de febrer de 2008, amb el musical Sondheim i amb l'exposició paraŀlela sobre el mateix tema. Immediatament el 14 de febrer començaran també les representacions de La dona trencada de Simone de Beauvoir que interpreta Iraida Sardà. El nou teatre està situat al carrer Sant Antoni Maria Claret, el primer carrer paraŀlel que hi ha sota la Travessera de Gràcia, als baixos de la finca número 120, que data de 1929. Per transformar la zona que anteriorment havia ocupat un supermercat i més abans una fàbrica de mobles han calgut uns nou mesos de feina. L'empresa barcelonina TEYLE S.L. (www.teyle.com) ha dirigit el projecte on intervenien Sabrina Muñoz com a arquitecta i Georgina Martínez com a enginyera.

El Teatre Gaudí de Barcelona (500 m2 aprox.) neix no per ser una sala alternativa o una plataforma de creadors emergents —com ha vingut fent el Versus Teatre— sinó amb la intenció d'oferir una temporada estable conformada per tres produccions pròpies i quatre d'acollides; cadascuna romandrà dos mesos —com a mínim— en cartellera. La gestió del nou espai escènic, llogat per a vint anys, la porta a terme la companyia de teatre infantil Teatre de la Nau Menuda (Ever Blanchet, Maria Clausó i Jesús Fernández), entitat fundada el 1984 i que encetà la seva trajectòria amb Els músics de Bremen (1988).

Entrevistem l'Ever Blanchet (Rivera, Uruguai, 1947), director artístic del TGB, a un bar ben acollidor i regentat amb molta simpatia que queda molt a prop, el Cafè-Bar Argentina: té vuit fi lls, sis germans i ara de fet tindrà dos teatres —el Versus de Barcelona es fundà el 1995. Ens assenyala que no té subvencions però que ha rebut un recolzament important de l'Ajuntament. Disposa d'un pressupost per a l'any 2008 de 468.000 € i tindrà la complicitat tècnica en aquest projecte —a banda de la Maria Clausó (actriu) i del Jesús Fernández (o Eles Alavedra, actor i director)— de la Sabrina Muñoz (arquitecta), el Wilo Sánchez (escenògraf i arquitecte cubà), la Neus Vallespí (disseny gràfi c), l'Alberto Moya (maquinista), el Carles Martí (tècnic de sala) i  l'Aurora Anton (difusió i comunicació). Volen estrenar autors com Lluís-Anton Baulenas, Gerard Vàzquez, Toni Cabré, o bé Àlex Mañas i posar molta atenció —i ponts— al teatre que es fa al Brasil, Canadà o bé Sudàfrica. També s'ha contactat amb l'ESMUC a fi que els autors de composició musical hi presentin els seus treballs.

L'espai tindrà les oficines a la planta primera de l'immoble i a la planta baixa les dues sales que constitueixen un homenatge a la cia. Teatre de la Claca (www.joanbaixas.com): una sala petita (Sala Teresa Calafell, 72 m2 aprox., 54 seients) per bàsicament fer-hi titelles o molt petit format, i una sala gran (Sala Claca, 340 m2 aprox., 200 seients), preciosa, amb un escenari central i grades o seients doncs a les quatre bandes (zones A, B, C, D). Les funcions es portaran a terme de dimecres a diumenges (doble  horari: a les 19.30 h. i a les 21.30 h.) i el teatre infantil hi tindrà cabuda els dissabtes i diumenges (a les 12.00 h. i a les 17.00 h.). No tenen clar si en un futur abaixaran o no el terra de la Sala Claca però sí que la seva sòlida dotació tècnica podria envejar-la el propi Mercat de les Flors. La seva programació ja comença a prendre forma: participaran en La Torna del Grec (Grec'08) i en l'Avantime del Versus Teatre —amb la possibilitat d'adquisició d'uns abonaments conjunts— i també faran pujar a escena Bulímia de Josep Ferré (el pianista preveu estrenar-hi aquesta obra musical a fi nals de 2008). Els colors de les parets i sostre del vestíbul (turquesa, taronja, groc) avancen que aquest projecte, encomiable, aportarà dinamisme a un quadrant de la ciutat on també per exemple hi té la seva seu el Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321; barri de Gràcia, www. bcn.cat/sedeta), el Cinema Nàpols (c/ Sant Antoni Maria Claret, 168) o l'Escola de cuina Sinaí (c/ Indústria, 137-Padilla, 327, www.escolasinai.com).

PRIMERES REPRESENTACIONS:
- Sondheim (febrer-març 2008)
- La dona trencada, de Simone de Beauvoir, dir.: Anna Sabaté, int.: Iraida Sardà (febrer-març 2008)
EXPOSICIONS: Primera exposició prevista per a l'inici de temporada teatral (febrer de 2008), sobre Sonheim, tot coincidint amb la programació del musical Sondheim.
DRAMATURGS ASSOCIATS: Toni Cabré, Àlex Mañas, Gerard Vàzquez.
CICLES I FESTIVALS: La Torna del Grec, Avantime.

DADES TÈCNIQUES

Aforament:
Sala Teresa Calafell: 54
Sala Claca: 200
Mides escenaris:
Sala Teresa Calafell: 6 ampl. x 12 llarg. x 5 m. alçada
Sala Claca: 10 ampl. x 10 llarg. x 2,80 m. alçada
So i llum:
Sala Claca: 165 projectors de llum, taula ETC Congo, DVD. So: taula de so YAMAHA de 12+2, 8 caixes de 800W, 6 micros inalàmbrics Shure
Sala Teresa Calafell: 48 projectors de llum

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA ENTREACTE 155 EDITADA PER L'ASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC)

Entrada principal

El 8 de març de 1995 Maria Antònia Pèlauzy —esposa des de 1962 del nostre artista internacional Josep Guinovart— presidia el jurat dels Premis FAD Sebastià Gasch de music-hall i arts parateatrals de 1994. El jurat, entre altres personalitats integrat per Joan German Schroeder, Carles Santos i Joan Brossa, fallava un Aplaudiment per a la Companyia Teatro Musical Instintos i el seu Tango insólito. En realitat s'havia premiat la sensualitat i la ironia dels tanguistes Hugo Zubillaga (Mar del Plata, Argentina, 1947, resident a Barcelona des de 1990) i Carmen Cubero (Zaragoza, 1947). Aquest tàndem apassionat no trigaria gaire a obrir un local excepcionalment càlid i bohemi al barri del Poble Sec que recorda els vells cafetines argentins però que evoca amb els seus vermells i verds intensos la necessitat humana de viure, comunicar i sentir. Entre penombres la fusta defi neix aquest espai sensual. Qui diria que la barra del bar està feta a partir dels baixos d'armari d'en Guinovart?. L'Hugo ha anat aplegant antiguitats i objectes de brocanter “perquè la història no es perdi” però alhora tot donant-li un altre sentit. Tinta Roja- Espai d'Art té tres espais ben diferenciables: dos de repòs i que conviden a la tertúlia, el petó, o el menjar nostàlgic o exòtic i un tercer, la sala Carlos Gardel, la zona teatral al fons del local. Com una dona —plena de portes—, com una natura morta barroca —plena de submons i promeses—, Tinta Roja ofereix empanades criolles, infusions de mate, licor dolç de llet, un xiuxiueig de milongues. El nom del local remet al tango homònim de Cátulo Castillo i Sebastián Piana: un elogi a la complicitat de barri. El novembre de 2001 presentaven una primera programació teatral: Cosas de negros, amb la veneçolana Cecilia Bellorín. Tot i que des de febrer de 2007 la freqüència d'activitats culturals/teatrals a aquest cafè-teatre va minvar, diverses entitats han actuat a la sala: Laura Presti, Laura Freijo i Eva Hibernia amb Geminianas, Cia. Teatropello (Mujeres al rojo vivo), Marcelo Arnal i Horacio Ladrón de Guevara (www.tangocabaretgroup.com), Opus Cuatro (quartet vocal argentí). Les pintures digitals del propi Zubillaga —tècnica que realitza des de fa uns tres anys— decoren suggeridorament els ambients: a la platea esquerra de la sala teatral A la luna ens recorda l'obra L'origen del món de Courbet. A la platea dreta hi ha penjades Especie humana i Al sol. A L'ambigú —zona prèvia al teatret— hi ha col·locades al mur les obres Más allá, Acercamientos i Frente a mí i, a l'altra banda, Atardeceres, Ternuras de madrugada, Pareja turquesa i Luna en pie. Art i teatre comparteixen existència a un lloc que ha rebut moltes visites il·lustres (el cantautor italià Vinicio Capossela, les cantants Mayte Martín o la Bebe, Els Pets, David Civera, l'escriptor Juan Marsé, en Jaume Cisa, l'actriu Victoria Abril, en Joel Joan,..) i que fa poc serví de decorat cinematogràfi c per al fi lm ¿Le gusta el chile? de Dolores Payás. L'espai ofereix classes de tango els dimecres i tanca normalment la segona quinzena d'agost. Si voleu exhibir-hi muntatges pot assajar-s'hi unes setmanes abans, al caliu dels fl aires de licor fi extret de la canya de sucre, a dues passes del tram de l'Avinguda del Paral·lel que topa amb el carrer Parlament.

Aforament: 100 persones
Escenari: 6 x 5,5 x 4,5 m. aprox.
Sala: 70 m2 aprox.

Interior Belchica

Michel Hoekx (Leuven, Bèlgica, 1956) arriba a Barcelona l'any 2003. Aquest llicenciat en Història per la Universitat de Leuven —en fl amenc, o bé Lovaina en català— obre Belchica el juny de l'any posterior. El nom del local neix per un joc de paraules fet amb les primeres síŀlabes de Bèlgica, el Txi (energia o força vital) i de Catalunya. Nascut com a bar i espai cultural, per les seves dimensions i dotació tècnica Belchica és més aviat un lloc adequat per a la presentació de monòlegs i per a les performances, exposicions o exhibició de curtmetratges. La sala que pot acollir formats teatrals (una zona d'uns 35 m2 aprox.), amb un aforament per als espectables situable en les 40 localitats —tantes com tipologies de cervesa belga tenen—, quedaria emplaçada al fons del local (144 m2 aprox.) de planta rectangular ben accentuada. Quan s'inaugurava la torre AGBAR, el setembre de 2005, el Belchica oferia les seves primeres representacions teatrals: unes improvisacions basades justament en aquest esdeveniment. L'any 2006 van tenir una activitat teatral cada mes si bé el 2007 ha estat un any molt menys afortunat. Han portat a terme actuacions a aquest espai, per exemple, la New English Theatre Society, un grup d'afeccionats anglesos que consten a la Secretaria d'Entitats de Sants- Hostafrancs, o bé el grup Amplio Dúplex con mucha luz (Georgina Turró, Valeria Ballerini, Silvia Ruggiero, Zeta Hochreuter). També, per exemple, l'Associació Elar (www.asociacionelar.org) hi portà a terme una lectura dramatitzada de textos de L. Pirandello, G.I. Gurdjieff i P. Paoletti. O bé s'hi representà l'abril de 2006 Hilo rojo d'Osvaldo Costiglia amb direcció de Manicomics Teatro, Patrizia Marcheselli, Norberto Presta i Gustavo Vallejos. La mexicana Júlia Del Solar (www.lacalba.com) hi dirigí Un bisou pour Antonin Artaud amb interpretació de Boris Daussà. La pintura que identifica el Belchica —una noia molt decó— és obra de l'artista Laure Hantmans i la trobem, per exemple, a la porta metàl·lica que tanca el recinte. Allí hi tenim indicat els horaris: de dimarts a dissabtes, de 18.00 a 3.00 h. i els diumenges i dilluns de 18.00 a 1.00 h. El lloguer de la sala per assajar-hi és viable, així com l'exhibició, habitualment gratuïta.

Entrada Memoriam

Memoriam és un centre d'estimulació cognitiva, emocional i social ben a prop del carrer Mandri que encetà la seva activitat el setembre de 2005. Les instal·lacions que ocupen la planta baixa (190 m2, un antic magatzem tèxtil) del carrer Ciutat de Balaguer núm. 16 estan situades just al davant d'una de les seus que l'artística Escola Llotja té a Barcelona (Ciutat de Balaguer, 15-17). Hi porten a terme teatre (sala d'uns 60 m2, 50 places aprox.) per a nens a partir de 4 anys, per a joves, adults i gent gran i, altrament, en breu encetaran activitats de manualitats adreçades als nens; altres serveis que ofereixen són psicomotricitat, reeducació, tècniques d'estudi, logopèdia o bé l'exploració  neuropsicològica. El projecte el coordinen conjuntament la Laura Vall-lamora (Barcelona, 1975), formada en psicologia i pedagogia, i en Christian Oliete (Barcelona, 1972), economista. La introducció de les matèries teatrals, en aquest centre que lluita per exemple contra les demències inicials o el deteriorament cognitiu, l'han portada a terme sense dubtar-hi perquè és una molt bona manera de recuperar, estimular, controlar l'ampla gama d'habilitats humanes (cognitives, motrius, socials, etc.). Els exercicis teatrals, que donen molta importància a la improvisació, si els col·lectius volen mostrar-los al públic acostumen a tenir la seva estrena per estiu i per Nadal, però sinó en defecte hi ha les propostes dels ‘assajos oberts', molt menys protocolaris i menys tensionals. Les col·laboradores en la matèria teatral són les actrius Sònia Vidal (Benicarló, 1976) i Tonina Ferrer (Palma de Mallorca, 1978); la Glòria Jofresa és la logopeda del centre.

La tarifa de la institució se situa en els 60 €/mes que permet una activitat terapèutica d'hora i mitja setmanal. L'horari d'obertura és de 9.30 a 13.30 h. els matins i de 16.30 a 20.30 per la tarda, de dilluns a divendres; l'agost tenen tancat. L'entitat accepta el lloguer de la sala per a assaig i exhibició. Si voleu conèixer-los aquest proper setembre tenen prevista una estrena teatral.

Escenari vist des de la platea

Pràcticament al costat de la Plaça de Sants trobem el Centre Catòlic de Sants, una associació cultural i social fundada el juliol de 1878. L'edifici de l'any 1955 ha estat substituït per un immoble de nova creació que s'inaugurava el passat diumenge 13 de maig amb una actuació final per la tarda de l'Esbart Sant Martí de Torrelles de Llobregat. El nou Centre Catòlic de Sants (CCS) ocupa la zona baixa de l'edifici (uns 1600 m2) i una de les seves estances destacades és la sala teatral, amb un aforament de 274 butaques. El coordinador general de la sala és l'Eugeni Manils (Mollet del Vallès, 1935) i el seu germà, en Josep Manils, és l'actual president de l'entitat tot i que cal dir que aquest juliol ja s'encetarà possiblement el protocolari canvi de Junta. L'equip directiu té molt clar que el nou espai vol donar entrada a les companyies professionals que vulguin assajar o bé exhibir a la sala (adreceu-vos a: info@ccsants.org), la qual té com a tècnic general el barceloní Josep Calçada. El Teatre, un lloc per on han passat actors ben coneguts com ara l'Amparo Moreno, l'inesborrable Rafael Anglada o bé l'Anna Sahun, disposa a hores d'ara d'una considerablement bona dotació tècnica, també hi ha un ascensor que comunica la planta baixa (o accés des del carrer) amb el teatre -un nivell més avall- i amb el bar i, finalment, té també un piano vertical. Els dies 16 i 17 de juny de 2007 el recinte teatral estarà obert amb motiu de la posada en escena de la comèdia Caviar o llenties, de G. Scarnacci i R. Tarabusi, amb direcció de Josep Roura i interpretació del quadre escènic de la pròpia entitat. Amb actualment uns 300 socis, la quota de soci ronda els 75 € cada any i disposen de web institucional des de fa uns sis mesos des d'on pot sol·licitar-se l'ús de la sala.

Sala d'assaig

PRESENTACIÓ

La Caldera, Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques Contemporànies, va acollir en la primera edició del Festival LP que va tenir lloc a Barcelona el març de 2007 la presentació del treball en procés Yo no puedo decir que todos los mirlos son negros de Sergi Fäustino i també de l'obra en procés Distribución d'Elena Albert. Inaugurada el dia de Sant Josep de 1995, un 19 de març doncs, aquesta entitat que constitueix el lloc de creació, assaig i producció de nou creadors del món de la dansa professional a la capital catalana. Antiga fàbrica de cinturons del barri de Gràcia amb una fusteria a sota, aquest edifici de planta baixa i tres pisos, un total d'uns 800 m2, coneix la planta baixa com a Sala 0: el passat novembre de 2006 aquesta sala magna que connecta el món de la dansa amb la ciutat i amb el barri es reobria tota reformada. Ha de quedar molt clar que La Caldera no és un lloc d'exhibició. És un centre de processos de treball i per als professionals de les arts escèniques. No és una escola de dansa. S'hi arriba a ella ja format i pot ocórrer fins i tot que calgui passar algun càsting per accedir als cursos de perfeccionament, formació continuada, que allí s'hi ofereixen.

Cal vincular-la als noms dels seus socis : Carles Salas (Cia. Búbulus dansa, www.bubulus.net), Álvaro de la Peña (Cia. Iliacan, www.iliacan.com), Alexis Eupierre (A-E Lapsus dansa, www.ae-lapsusdansa.com), Lipi Hernández (Cia. Malqueridas), Montse Colomé, Toni Mira (Cia. Nats Nus dansa, www.natsnus.com), Inés Boza i Carles Mallol (Cia. Senza Tempo, www.senzatempoteatrodanza.com), i Sol Picó (Cia. Sol Picó, www.solpico.com) però també a l'equip que la gestiona i la fa funcionar cada dia des de l'any 2005, la Beatriu Daniel i la Raquel Pascual, i la Cristina Campillà que s'hi afegeix l'any següent. Amb el canvi de govern, ara fa dos anys, reconeixen que l'entitat ha vingut rebent un recolzament econòmic més fort per part de la Generalitat i de l'Ajuntament. De tal manera poden desenvolupar més fàcilment tots els seus objectius: crear i assajar, oferir formació continuada als professionals: Caldera Aula; facilitar espai i estades de residència a nous creadors, convocar a la reflexió entorn de les arts escèniques: Àgora; invitar artistes convidats en projecte interdisciplinars: Caldera Express; connectar amb el barri amb les jornades de portes obertes o altres activitats dirigides per Montse Colomé: Caldera Barri; i col·laborar amb altres plataformes de la dansa i les arts escèniques: CalderaEnRed. Com l'apotecaria, els trobeu de 9.00 a 22.00 h. i, a més, no tanquen per l'agost. Projecte immediat pel maig a La Caldera és —dintre de les activitats EnRed i específicament a través del Projecte Transfer que connecta les ciutats de Barcelona, Sevilla i Lisboa a fi de donar visibilitat als artistes i facilitar l'intercanvi artístic— rebre en acollida el coreògraf i ballarí Víctor Roriz (del 7 al 24 de maig) tal i com el sevillà Víctor Zambrana serà acollit a Lisboa poc després. D'altra banda, dintre del marc del Grec'07 acolliran un projecte d'ÀREAtangent i la presentació del resultat del laboratori que del 4 de juny al 8 de juliol l'artista convidat, el coreògraf americà John Jasperse, hi haurà anat desenvolupant amb la participació de vuit ballarins.

DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT

L'edifici té uns 800 m2. La planta baixa acull la Sala 0 (lloc de mostra de processos de treball, lloc de confluència dels ballarins amb el barri), recentment reformada i reinaugurada, doncs, el novembre de 2006. A mà dreta neixen unes escales que ens porten a 3 pisos amb sales d'assaig (Sala 1, Sala 2, Sala 3), cadascuna aproximadament de 150 m2. Sobre el planell, la Sala 0 tindria una primera zona amb tres àrees: el hall, l'espai/cabina tècnica i  una àrea de magatzem, i els serveis públics. Després hi hauria pròpiament l'àrea de presentació dels processos de treball i finalment, el fons acull una àrea de camerinos comunitaris amb 2 dutxes i un minipati d'estreta i marcada horitzontalitat. Tot un joc d'escales ens permeten pujar d'un a un altre pis. Primerament trobem la Sala 1 que, esplèndida, ens ofereix una sortida a un terrat força gran. Hi ha 4 dutxes i serveis i uns cortinatges ben característics, vermellosos, que ens permetran enfilar unes altres escales. La Sala 2  ocupa el pis segon de l'immoble conjuntament amb una zona d'oficina i un servei. La Sala 3 —amb un servei integrat dintre d'ella— altra vegada comparteix espai amb una zona d'oficines. El recinte està dotat de muntacàrregues.

Sala Conservas

Entre la Llibreria Millà i la Rambla del Raval trobem la Sala Conservas, un projecte que encapçala Simona Levi (Torino, Itàlia, 1966), creadora de muntatges com 7 Dust, non lavoreremo mai show (2002) i Femina ex Machina (1999) i directora artística del festival InnMotion (primera edició el juliol de l'any 2001, CCCB). La sala rep el nom de l'antiga botiga de conserves que ocupava l'immoble: encara podem veure a hores d'ara a la façana el rètol ben antic que ho certifica. Conservas es defineix com “un espai per a la creació, producció, exhibició i gestió de les noves formes d'expressió artística com a eines per a la intervenció sobre l'imaginari col·lectiu i per a la transformació social.” Durant el període 1994-2003 van exhibir més de 90 propostes. Actualment la sala està tancada per obres i tenen previst obrir la tardor de 2007 (octubre, novembre...) Assenyalen que les reformes ja calien: per humitats, ...per reformar, en definitiva, un local que portava deu anys obert. La Simona ens avança que quan reobrin canviarà una mica l'ús, el perfil, de la sala. “L'Antic Teatre i el Festival InnMotion ja faran les funcions que abans desenvolupava Conservas. Ens decantarem més cap al món de les Arts Visuals, serà un espai d'art i performance, enfocat a la investigació pluridisciplinar. No oferirem tants espectacles. Art i política, en general, seran molt importants.” Quan li demanem què recorda amb tendresa de l'etapa que deixen enrere ens comenta que els ‘Comicomer', els sopars amb performance o accions que hi portaven a terme, a preus populars i que tenien un èxit rotund. El record més ingrat assenyala que han estat les dificultats burocràtiques per tirar endavant les obres. Els permisos d'obra han estat els culpables de tenir parada aquesta en